Introducció:aquest diari al faré setmana a setmana pel contrari de lo que es habitual. El narraré en primera persona com si el autor el hages fet per explicar els fets de la postguerra

Dia 26 de gener 1939

Les tropes feixistes han entrat a Barcelona i amb sento obligat a abandonar la meva terra per poder salvar la meva vida, vaig anar corren a la habitació per agafar la maleta i la vaig començar-la a emplenar de roba, però amb vaig adonar que no serviria de res que si l'emplenava no tancaria i a mig camí ho llençaria tot donç vaig començar-la a emplenar-la amb papers oficials per no comprometre els meus amic ni a la meva família, vaig agafar les joies vaig poder, amb un gran sentiment de tristor amb vaig acomiadar de la meva família i decidint que seria mes segur per a les meves filles que no pas l'idea de quedar-se a Catalunya...

Dia 2 de febrer 1939

Porto una setmana viatjant i he arribat fins a Ripoll, on se ma acabat la benzina, pel camí me trobat un munt de roba, papers i animals abandonats pel camí, i la gent, que feia un silenci tan sepulcral, es veia nens i milicians ferits, mutilats i amb un gran sentiment de derrota el qual es podia veurà en les seves mirrades. La gent avançava mes ràpid a peu que amb cotxe. Encara no entenc perquè la aviació còndor a les ordres de Franco ens bombardejaven pel camí, quan ja era clar que aviem perdut la guerra...

Dia 9 de febrer 1939

Ja era a francià em pensava que estava fora de perill, però no era axi just havans de arribar a "Le Boulou" en van detenir militars francesos i amb van portar al camp de argeles on les on em va impactar les condicion en les que estava el camp i els seus refugiats, veia tot de gent morta de gana vivint en condicion infrahumanes sense agua potable hi ha que les bombes de aigua estava massa aprop del mar. Després de passar una nit allà vaig trobar a la persona que dormia al meu costat mort...

Dia 16 de febrer 1939

Porto una setmana tancat al camp de argeles ja començo a sentir-me mol dèbil no se quan de temps podré seguir axi, he pogut observar com el militars senegalesos agafaven a les noies joves que se apropaven a la tanca i se les emportaven , no se on cada dia hi ha mes morts de milers de persones que avia al camp quan vaig arribar se a notat con les males condicion fa baixar en nombre de habitants del camp. No hi ha cap lloc per resguardar-se de la pluja estem esposats als elements de una forma inhumana.

Dia 23 de febrer 1939

Ja gairebé no em queden forces temo que la meva vida se acaba però havans de que passi això intentaré surti de aqui per tenir alguna possibilitat de viure, intentara sigui com sigui arribar a "Le Boulou"on el meu amic em podrà ajudar, trobo a faltar a les meves filles a les quals vaig tenir que deixar-les amb la meva dona a Catalunya, demà intentaré sortir de aqui amb el canvi de guàrdia.

Dia 24 de febrer 1939

He escrit aquesta entrada al meu diari per que temo que no tornare a tornar a escriure en ell, li donaré a un amic espero que aquest diari arribi a algú en el futur i es faci conèixer la situació per la qual passo...