El bíceps
En l'anatomia humana, el sistema muscular és el conjunt dels més de 600 músculs del cos, la funció primordial del qual és generar moviment, ja sigui voluntari o involuntari -músculs esquelètics i viscerals, respectivament. Alguns dels músculs poden enfilar-se d'ambdues formes, per la qual cosa els hi sol categoritzar com a mixts.
El sistema muscular permet que l'esquelet es mogui, mantingui la seva estabilitat i la forma del cos. En els vertebrats es controla a través del sistema nerviós, encara que alguns músculs (tals com el cardíac) poden funcionar en forma autònoma. Aproximadament el 40% del cos humà està format per músculs, val dir que per cada kg de pes total, 400 g corresponen a teixit muscular.
El terme bíceps braquial prové del llatí i vol dir "dos caps del braç", en referència al fet que el múscul té dos orígens diferents, però una inserció comuna, propera al colze.
Proximalment, el cap curt del bíceps s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula. El tendó del cap llarg passa entre la càpsula articular del cap de l'húmer, originant-se a l'escàpula en el tubercle supraglenoide.
Distalment, el bíceps s'inserta en la tuberositat radial, i donat que aquest os pot rotar, el bíceps també supina l'avantbraç. El bíceps també s'uneix a la fàscia de part medial del braç, a l'aponeurosi bicipital (lacertus fibrosus).
Per sota del bíceps braquial trobem dos músculs addicionals: el múscul coracobraquial, que, igual que el bíceps, s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula, i el múscul braquial, que s'inserta al cúbit i a l'húmer.
Musculatura estriada
Les cèl lules de la musculatura estriada són multinucleades. Distingim dos tipus:
Musculatura estriada cardíaca
El cor no es contrau per acció de la nostra voluntat, sinó que en el seu interior hi ha uns teixits especialitzats, cèl lules especials que són les cèl lules nodals i les cèl lules de Purkinge, que formen part del sistema cardionector, i actuen com una mena de piles que es autodescàrrega i produeixen la contracció del cor.
Musculatura estriada esquelètica
És la que permet el moviment de les palanques òssies. Actuen gràcies a la nostra voluntat, està controlat pel sistema nerviós central (SNC).
Representa el 40-45% del pes de la persona.
Cadascuna de les fibres musculars es troben envoltades de teixit conjuntiu (funció de sosteniment) al qual se l'anomena endomisi.
El conjunt de fibres musculars està envoltat al seu torn per un altre teixit conjuntiu que rep el nom de perimisi.
Existeix a més una nova embolcall que recobreix a tots els perimisi i rep el nom de epimisio
Estudi de la fibra muscular
Quan parlem de cèl lula muscular estriada esquelètica, és el mateix que dir fibra muscular estriada esquelètica.
Una cèl lula muscular estriada esquelètica pot mesurar des d'uns pocs mm., A uns cm. depenent de la mida del múscul.
Com tota cèl.lula, tindrà membrana, citoplasma i nucli. La membrana d'una fibra muscular rep el nom de sarcolemma. El citoplasma rep el nom de sarcoplasma, i en el seu interior hi ha multitud d'elements cilíndrics que es troben al llarg de la fibra muscular i reben el nom de miofibras o miofibril.
A l'interior del sarcoplasma i prop del sarcolemma trobem gran quantitat de nuclis de manera perifèrica.
La miosina es una gran família de proteïnes motores (de moviment) que es troben en els organismes eucariotes. Es tracta de proteïnes fibroses, els filaments de les quals tenen una longitud d'1,5 µm i un diàmetre de 15 nm. La miosina està implicada en la contracció muscular per interacció amb l'actina.
La majoria de les miosines estan formades per cap, coll i cua.
La miosina és la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60% i el 70% de las proteïnes totals i és el constituent principal dels filaments gruixuts.
La miosina realitza una reacció que proporciona l'energia per a la contracció muscular.
La miosina està composada de dues cadenes pesades idèntiques, cadascuna de 230 kDa (quilodàltons), i 4 cadenes lleugeres de 20 kDa cadascuna.
L'actina
L'actina és una proteïna globular que forma els microfilament, un dels tres components fonamentals del citosquelet de les cèl·lules dels organismes eucariotes. S'expressa a totes les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars, especialment a les fibres musculars, on participa en la contracció muscular juntament amb la miosina i altres elements. Pot trobar-se en forma lliure, anomenada actina G, o formant part de polímers lineals anomenats microfilaments o actina F, que són essencials per funcions cel·lulars tan importants com la mobilitat i la contracció de la cèl·lula durant la divisió cel·lular.
L'actina és un element quantitativament important als músculs i les seves formes no musculars es troben a pràcticament totes les cèl·lules d'un organisme eucariota; també existeixen proteïnes equivalents en els procariotes. És important per la forma de la cèl·lula, la seva mobilitat i el transport intracel·lular. Per dur a terme funcions tan diverses, l'actina s'uneix amb centenars de proteïnes diferents. La miosina és un exemple de proteïna que s'uneix a l'actina. N'és un altre la vil·lina, que pot entrellaçar l'actina en feixos o tallar els filaments d'actin, depenent de la concentració de catió calci al seu entorn.
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada